REVUE DES REVUES (2008)

Bulletin de la Commission Royale de Toponymie et Dialectologie 79 (2007)

Frans DEBRABANDERE, In Memoriam Dr. Frans Claes S.J.– Willy BAL/Jean GERMAIN, Toponymie de Jamioulx.– Marie-Guy BOUTIER, Toponymie majeure de Wallonie : bref état des lieux.– Jean LECHANTEUR, Note sur quelques noms de famille wallons (uite).– Jean LOICQ, Notes d’hydronymie wallonne.– Bernard ROOBAERT, Hydrotoponymes.– Ute BOONEN, Syntactische varietatie in 13de- en 14de-eeuwse oorkonden : Rood en groen in de adresformule.– Paul T. C. KEMPENEERS, Toponymie van Attenrode-Wever.– Vic MENNEN, Herkomst en woonplats als benoemingsmotieven bij familiennamen van de Limburgse Kempen.– Bernard ROOBAERT, Tautologische samenstellingen van hydroniemen op Beek.– Willy VAN LANGENDONCK/Mark VAN DE VELDE, Naar een universele theorie van eigennamen.– Ward VAN OSTA, De plaatsnaam Turnhout en anderen namen met -hout.

Rivista Italiana di Onomastica 13,2 (2007)

Leonardo DI VASTO, La toponomastica del territorio di Castrovillari.– Ottavio LURATI, Proposte su nomi di luoghi lombardi e piemontesi : Valtravaglia, Voldomino, Verbano, Brüganten, Sebuigno, Brenta, Tresa.– Mauro MAXIA, L’orizzonte geografico delle schede 256 e 257 del condaghe di San Pietro di Silki.– Valérie BÄSSLER, Décrire le paysage – la toponymie dans l’interaction. Pour une analyse des noms de lieux québecois dans la conversation.– Jean GERMAIN, Les noms de famille italiens en Belgique.– Enzo CAFFARELLI, I cognomi anodini nei racconti di Giuseppe Marotta.

 Societat d’Onomàstica

Les numéros de la revue catalane contiennent toujours de très nombreux articles dont il est difficile de reprendre l’intégralité des titres. C’est pourquoi nous n’en mentionnerons que quelques-uns : vol. 100 (2006) : [4-7] Ramon AMIGÓ, Més de seixanta anys de contribucions a l’onomàstica. [11-38] Eugeni PEREA SIMÓN, El nom fa la cosa : onomàstica i literatura. vol. 101-102 (2006) : XXVII Col.loqui general de la Societat d’Onomàstica, Manresa (Bages) (5 i 6-X-2001) : [53-59] Josep M. ALBAIGÉS i OLIVART, Anàlisi dels noms de fonts imposats a Barcelona al 2000. [61-67] Santi ARBÓS, Sobre alguns topònims catalans en Cant-(…)-ella. Objectius i metodologia. [195-205] Francesc COMAS, Canvis en la toponímia urbana de Manresa. [215-221] Jean-Paul ESCUDERO, Ribera (riu o riuet) : un mot septentrional oblidat en la toponímia empordanesa. [303-310] Pere POY, Dificultats en l’anàlisi de la toponímia en llengua catalana. [343-358] Marc TORRAS i SERRA, Els noms dels immigrats a la Manresa medieval. vol. 103 (2006) : [3-13] Xavier TERRADO PABLO, Interpretacions de la història de Catalunya a través de la ciència onomàstica. [38-42] Aitor CARRERA, Alguns errors del Nomenclator dera Val d’Aran. [45-56] Vicenç CARBONELL i VIRELLA, Toponímia catalana esotèrica i divina. Segona relació provisional. [59-67] Santi ARBÓS, Els cognoms a Europa i internet. vol. 104-105 (2007) : XXVIII Col.loqui general de la Societat d’Onomàstica. Maó i Ciutadella (Menorca) (22-24 de setembre de 2002). [21-27] Jaume MASCARÓ PONS, Antroponímia : consideracions antropològiques. [39-52] Joan TORT i DONADA, El repte de la perspectiva transversal. L’onomàstica, un camí a la interdisciplinarietat. [111-118] Aitor CARRERA i BAIGET, Onomàstica i dialectologia occitanes : alguns exemples aranesos. [145-152] Antoni GRAU VERDÚ, Les raons del nom : la relació entre l’antroponímia i la sociologia. [153-167] Pablo GUIJARRO SALVADOR, Onomástica navarra : los nombres propios en la merindad de Estella en 1366. [169-196] Maria Dolors HIPÓLITO SESÉ, Els noms dels centres d’ensenyament a Barcelona. Societat d’Onomàstica, Barcelona. [259-268] Ana ZABALZA SEGUÍN, Solar y apellido. La relación de la onomástica y la historia de la familia”.

Revista de Filología Románica 24 (2007)

Francisco FERNÁNDEZ REI, A contribución de Alonso Zamora Vicente á dialectoloxía galega.– Antonio VIUDAS CAMARASA, La Extremadura de Alonso Zamora Vicente.– Jesús SÁNCHEZ LOBATO, Procedimientos lingüísticos en la obra literaria de Alonso Zamora Vicente.– Berta PALLARES, Las dos orillas. Desde esta orilla.– Juan Manuel GONZÁLEZ MARTEL, Sensaciones recuperadas para “En el huerto” de Primeras hojas. Una conversación del martes 31 de mayo de 1977.– María Josefa POSTIGO ALDEAMIL, El arte de Zamora Vicente en el cuento Comida a la carta.– Luis Alberto HERNANDO CUADRADO, Sobre el habla y las tradiciones populares de Segurilla.– Javier DOMÍNGUEZ GARCÍA, Liturgia, ideologia y ficción : hacia un estudio de las imágenes taumatúrgicas de Santiago Apóstol en el siglo XII.– Jorge PASCUAL ASENSI, El vocativo árabe ya como posible étimo de la interjección che/xe del castellano y el catalán valencianos : una apostilla a los diccionarios etimológicos.– Luis SANTOMÁ JUNCADELLA, La coherencia lingüística de los documentos en occitano cispirenaíco aragonés del siglo XIII.– José POLO, Y llegó Nociones (de Samuel Gili Gaya).– Jean-N. de SURMONT, Les belgicismes métalinguistiques et épilinguistiques : un échantillon représentatif des représentations linguistiques du français en Belgique.– Anton GRANVIK, Formas de tratamiento e interferencia. Estudio sobre el uso de las formas de tratamiento españolas por parte de portugueses nativos residentes en Madrid.– Alicia VALIENTE FERNÁNDEZ, La recepción de la cultura portuguesa en la revista Nós.

 Revista de Filologia Valenciana 11 (2004)

Philippe BLANCHET, Occitanisme i catalanisme : elements per a una comparança en especial referencia al provençal i al valencià.– María Luisa CABANES CATALÁ, Los Furs i les abreviatures. – Miquel CASTELLANO i AROLAS, Una proposta d’actualisacio de les normes ortografiques de la llengua valenciana. – Enric CHIRALT BAILACH, Evolucio dels antroponims valencians : segles XIV-XVIII. Els noms de persona en l’Horta de Valencia.– Vicente DUALDE PÉREZ, La terminologia valenciana de les patologies infeccioses i parasitaries en els texts migevals de menescalia.– Gonzalo GARCÍA AGUAYO, Reflexions d’un testic de la guerra llingüistica.– Abelardo HERRERO ALONSO, En torn a l’hidronim Serpis.– José BLASCO AGUILAR, La verdadera data d’ereccio del bisbat de Segorp en Albarrasi.– José BLASCO AGUILAR, La verdadera data d’ereccio del bisbat de Segorp en Albarrasi.– Vicent CASTELL MAIQUES, Els Mossaraps : el cristianisme en Valencia abans de Jaume I.

Hieronymus 1 (2007) [revue électronique : www.unizd.hr ? Sastavnice ? Odjel za francuski jezik i knjizevnost ? Casopis]

Gérard TAVERDET, Un tabou étymologique : le [f] en gaulois.– Samir BAJRIC, Subjectivité, représentation et méta-représentation en linguistique-didactique.– Christiane MARQUE PUCHEU, Les énoncés liés à une situation : mode de fonctionnement et mode d’acces en langue 2.– Tomislav KAPOVIC, Formulas de tratemiento en dialectos de español : fenómenos de voseo y ustedeo.– Nikola VULETIC, Neki prolemi proucavanja portugalskih posidenica u sefardskom španjolskom.– Ðurda ŠINKO-DEPIERRIS, François Pétrarque. Esquisse d’un portrait spirituel.

Names. A Journal of Onomastics 55 (2007)

Frank EXNER, North American Indians : Personal Names with Semantic Meaning.– Christian MORARU, The Other, the Namesake : Cosmopolitan Onomastics in Chang-rae Lee’s A Gesture Life.– Amy LEAL, Unnameable Desires in Le Fenu’s Carmilla.– Ernest L. ABEL/Michael L. KRUGER, Stereotypic Gender Naming Practices for American and Australian Dogs and Cats.– Kenneth ZUERCHER, Personal Names in Azerbaijan : A Quantitative Analysis.– Anthony K. WEBSTER, Lipan Apache Placenames of Augustina Zuazua : Some Structural and Discursive Features.– Thomas A. GREENFIELD/Sarah PINCHOFF, Hopeless Colored Names : A Taxonomy of Naming and Re-naming Rituals in Baraka’s Durchman.– Jay H. BERNSTEIN, New York Place Names in Film Titles.

Journal of the English Place-name society 38 (2006)

Richard COATES, Chesterblade, Somersen, with a reflection on the element chester.– Richard COATES, Some observations on Blore, Staffordshire.– Paul CULLEN/Mary WILTSHIRE/Sue WOORE, Marston Montgomery, Derbyshire.– Keith BRIGGS, Martlesham and Newbourne : a note on two obscure Suffolk names.– Jean CAMERON, Minor names of Caunton, Nottinghamshire.– Richard COATES, Behind the dictionary-forms of Scandinavian elements.– Stephen YEATES, Rives-names. Celtic and Old English : their dual medieval and postmedieval personalities.

Cambrian Medieval Celtic Studies.

Parmi les articles des volumes parus depuis 2005, nous signalerons en particulier : vol. 50 (2005) : [1-30] Melissa POLLOCK, Rebels of the West, 1209-1216. [31-66] Alfred K. SIEWERS, The Bluest-Greyest-Greenest Eye : Colours of Martyrdom and Colours of the Winds as Iconographic Landscape. [67-71] David STEPHENSON, Another (Large) Piece of the Jigsaw : The Acts of Welsh Rulers. [73-76] Stefan ZIMMER, Gerald of Wales’s Alleged Greek mis, tis Again. [77-86] Patrick SIMS-WILLIAMS, A New Brittonic Gloss on Boethius : ud rocashaas. [97-125] Indices to CMCS, 1-50 (1981-2005). vol. 51 (2006) : [1-36] Ian McKEE, “Gildas : Lessons from History. [37-65] O. J. PADEL, Geoffrey of Monmouth and the Development of the Merlin Legend”. [67-81] Sharon J. ARBUTHNOT, On the Name Oscar and Two Little-Known Episodes Involving the Fían. [83-101] Helen McKEE, James McKEE, Chance or Design ? David Howlett’s Insular Inscriptions and the Problem of Coincidence. vol. 52 (2006) : [1-11] Charlene M. ESKA, Rewarding Informers in Cáin Domnaig and the Laws of Wihtred. [13-48] Brent MILES, Branwen : A Reconsideration of the German and Norse Analogues. [49-64] Richard COATES, A Brittonic Solution of the Second Element in the Place-Names Presteigne and Kinsham. [65-91] Rhian M. ANDREWS, David STEPHENSON, Draig Argoed : Iorwerth Goch ap Maredudd c. 1110-71. vol. 53/54 (2007) : Proceedings of the XIIth International Congress of Celtic Studies, 24-30 August 2003, University of Wales, Aberystwyth (extrait de la centaine de communications) : [1-22] Javier de HOZ, The Mediterranean Frontier of the Celts and the Advent of Celtic Writing. [23-86] Mark REDKNAP, Crossing Boundaries – Stylistic Diversity and External Contacts in Early Medieval Wales and the March : Reflections on Metalwork and Sculpture. [87-101] Máire HERBERT, Crossing Historical and Literary Boundaries : Irish Written Culture Around the Year 1000. [103-112] Máirín NÍ DHONNCHADHA, Seeing Things : Revelation in Gaelic Literature. [113-132] Jerry HUNTER, Llywelyn’s Breath, Arthur’s Nightmare : The Medievalism within Welsh Modernism. [133-146] Ronald BLACK, How Wrong Can We Be ? Peering into the Future of Scottish Gaelic Literature.

 Beiträge zur Namenforschung 42 (2007), fascicule 4

Rüdiger SCHMITT, Zu einigen Perser-Namen bei Herodot.– Norbert WAGNER, Der Name des vorletzten Agilolfingerherzogs Odilo/Oatilo.– Norbert WAGNER, As. yrias ‘De pagano cursu’. Zu dessen Etymologie und der von Iring.– Helen CHRISTEN, Familiennamen:Lokale Identitätsmarker oder besondere Wörter ? Peter WIESINGER, Vordeutsche Flussnamen in Oberösterreich. Zum gleichnamigen Beitrag von Michael Hintermayer-Wellenberg in Beiträge zur Namenforschung Neue Folge 40 (2005). Eva NYMAN, Skandinavien – Bezug und Bedeutung.

 Beiträge zur Namenforschung 43 (2008), fascicule 1

Klaus DIETZ, Das altenglische Toponym ce(a)stel, cistel ‚Steinhaufe, Erdwall, Ruine’.– Norbert WAGNER, Odovacar, die T(h)orcilingi und die Thuringi.– Norbert WAGNER, Segalo.– Bernd GLIWA, Der litauische Gottesname Diviriks.– Marin PETKOV, Zum Personennamen Stratimir.– Klaus-Hinrich EHLERS, Gegenstand ‚wissenschaftlicher Planung’. Die Umgestaltung der Zeitschrift für Ortsnamenforschung im Nationalsozialismus.– Hans RAMGE, Das ‚Mittelhessische Flurnamenbuch’ als Online-Angebot.

Namenkundliche Informationen 91/92 (2007/2008)

Jósef DOMANSKI, Nichtübereinstimmungen zwischen alten slawischen und nach 1945 festgesetzten Ortsnamen Schlesiens, 2. Teil.– Heinz FÄHNRICH, Georgische Kirchennamen.– Mario FAUSTO, Historische Häufigkeit von Familiennamen und ihre geographische Verbreitung.– Solange FROSINI, Straßennamen als Spiegel der Geschichte. Die Berliner Umbenennungen bei Straßen.– Werner GUTH, Sonderfälle bei germanischem p-, t-, k-Anlaut als Folge der Wirksamkeit von s-mobile.– Volker KOHLHEIM, Die literarische Figur und ihr Name.– Jaroslav LIPOWSKI, Die Entwicklung der graphischen Formen von Nachnamen in der südlichen Subregion Teschener Schlesien.– Kambaraly NAZAROV/Mahmudjon MIRZAKARIMOV, Biblische Namen in Phraseologismen.– Wilfried SEIBICKE, Kürze in Vornamengebung und Vornamengebrauch.– Wilfried SCHILLER, Zur Zuverlässigkeit von Häufigkeitsuntersuchungen für Familiennamen aus Telefonverzeichnissen.– Wolfgang P. SCHMID, Zur Begrifflichkeit in der Konzeption der alteuropäischen Hydronymie.– Natalja VASIL’EVA, Eigennamen in der Welt zeitgenössischer Texte. Überblick zu einer Analyse. LÁSZLÓ VINCZE, Stand und Perspektiven der ungarischen Namenkunde.

Österreichische Namenforschung 35 (2007)

Remus CRETAN/Vasile FRATILA, Origins of town names in the Timis Country.– Michael HINTERMAYER-WELLENBERG, Anmerkungen zum Altdeutschen Namenbuch.– Fritz Freiherr LOCHNER VON HÜTTENBACH, Die Ortsnamen des Politischen Bezirkes Graz (Steiermark).– Wojciech SOWA, Zur Herkunft und Funktion des Namens Zips.– Wojciech SOWA, Onomastik im Spiegel der Sprachkontakte. Am Beispiel des Lesbischen und Phrygischen.

Ortsnamnssällskapets I Uppsala årsskrift (2006) [paru en 2007]

Jan AGERTZ, Ett förnamn och ett ortsnamn.– Lennart ELMEVIK, Frosta härad och “Dapra härad”.– Sonja ENTZENBERG, Ablahadson, Arielleson, Starwarson och Nallesdotter. Nybildade efternamn på –son och –dotter 1995-2006.– Birgit FALCH-KJÄLLQUIST, Namnelementet bonde(n) I namn på naturliga landmärken I Västsverige.– Hans GILLINGSTAM, Penningby.– Leif NILSSON, God ortsnamnssed I våra adresser ? .– Staffan NYSTRÖM, Nya mot-namn välkomnas.– Leif OLOFSSON, Gårdsnamn och andra namn på pårdar och torp med syftning på kvinnor i någrar socknar i södra Dalarna.– Lena PETERSON, Gysta i Bälinge.– Hans RINGSTAM, White House, Casablanca eller ad-Dar al-Bayda. Något om FN:s arbete med ortnamn.– Svante STRANDBERG, Rygglösa i Bettna.– Svante STRANDBERG, Stålboga i Sörmland.– Svante STRANDBERG, Tisslegården i Kinne härad.– Clas TOLLIN, Hur gamla är namnen på holmar och skär i Ångsö socken I Mälaren ?